Història
El Centro de Documentación Teatral fou creat l’any 1971 per a servir, sobretot, com a contenidor d’aquells documents que pertanyien als arxius de l’Estat relacionats amb les arts escèniques. Així, heretà els fons fotogràfics, fonogràfics i impresos (cartells, programes) dels denominats Teatros Nacionales y Festivales de España (un organisme autònom adscrit a diversos ministeris fins a la seua desaparició), així com també un ampli fons bibliotecari. Estos fons han anat creixent des d’aleshores, gràcies a les adquisicions i donacions de tipus molt variats. Durant els seus primers anys, el Centro només ocupava un xicotet despatx al Teatro María Guerrero de Madrid, i es féu càrrec de la seua direcció Vicente Amadeo, qui també s’ocupava del Treatro Nacional de Cámara y Ensayo. La seua identitat, com la coneixem hui en dia, comença a forjar-se en ser nomenat director del Centre, l'any 1979, César Oliva. El 1983 és designat Moisés Pérez Coterillo, i el CDT assumix durant deu anys (1983-1992) l’edició d'una revista que ha sigut un referent per a entendre el teatre d'Espanya d'aquella dècada: El público.
Al fil de El Público, el CDT oferix durant estos anys publicacions tan importants com Cuadernos teatrales, les obres teatrals, però també la Guía Teatral de España, un important pont cap a Amèrica amb els escenaris de dos mons i una de les marques d’identitat del Centro de Documentación Teatral: l’Anuario Teatral, que comença a ser editat a partir de 1985 i és el territori d’origen de l’actual Revista Digital de la Escena. El 1993 és nomenat director del CDT Andrés Peláez, aleshores director del Museo Nacional de Teatro de Almagro, que continua treballs en marxa i edita una important Historia de los Teatros Nacionales. El 1996, torna a la direcció del CDT Moisés Pérez Coterillo, però mor pocs mesos després d’ocupar el càrrec. Després d’un breu període d’interinitat, ocupa la direcció Cristina Santolaria, que reprén els Anuaris i desenvolupa un ampli programa de recuperació de publicacions mitjançant antologies, com ara la Historia, antología e índices de Primer Acto, El Público i diversos estudis monogràfics (per exemple, el publicat sobre Edgard Neville), alhora que comencen a publicar-se de manera periòdica els premis "Calderón de la Barca".
Amb l’arribada de Julio Huélamo l’any 2000, es continuen moltes d’estes línies de treball (Anuarios, Antología de la revista Yorick, Títeres de Iberoamérica, El debate de los Teatros Nacionales, Mihuera, Alberti, etc.), que durant els últims anys s'han anat completant amb edicions de contingut multimèdia: Teatro en guerra, Retratos en Blanco y Nego (caricatures del Teatre); simultàniament, comença a desenvolupar-se un pla d'edicions facsímils digitalitzades de revistes de teatre: El Público, Teatro, Yorick, Pipirijaina, El Teatro (1900-1905 i 1909-1910). Esta aposta pels formats digitals es veu clarament reflectida en un extens pla de digitalització de fotografies, cintes d'àudio i filmacions, però sobretot en la publicació transversal que millor ha anat difonent durant els últims anys la feina i els fons documentals del CDT: la Revista Digital de la Escena, que, a partir del 2002, arriba al públic primer en format DVD i, en l’actualitat, a través d’Internet. Sense dubte, ha sigut el germen del present Portal.
Hui en dia, el Centro gestiona uns fons de 200.000 fotografies, 5.000 registres en DVD, 500.000 notes de premsa classificades, 18.000 llibres, etc., alhora que desenvolupa nous projectes per a promocionar, protegir i difondre les arts escèniques. Ací podràs trobar tots estos projectes i participar-hi.
Accions del document
