Història
El Centro de Documentación Teatral fou creat l’any 1971 per servir, sobretot, com a contenidor d’aquells documents que pertanyien als arxius de l’Estat relacionats amb les arts escèniques. Així, va heretar els fons fotogràfics, fonogràfics i impresos (cartells, programes) dels denominats Teatros Nacionales y Festivales de España (un organisme autònom adscrit a diversos ministeris fins a la seva desaparició), així com també un ampli fons bibliotecari. Aquests fons han anat creixent des de llavors, gràcies a les adquisicions i donacions de tipus molt variats. Durant els seus primers anys, el Centre només ocupava un petit despatx al Teatro María Guerrero de Madrid, i es va fer càrrec de la seva direcció Vicente Amadeo, qui també s’ocupava del Treatro Nacional de Cámara y Ensayo. La seva identitat, com la coneixem avui dia, comença a forjar-se en ser nomenat director del Centre, l'any 1979, César Oliva. El 1983 és designat Moisés Pérez Coterillo, i el CDT assumeix durant deu anys (1983-1992) l’edició d'una revista que ha estat un referent per entendre el teatre d'Espanya d'aquella dècada: El público.
Al fil de El Público, el CDT ofereix durant aquests anys publicacions tan importants com Cuadernos teatrales, les obres teatrals, però també la Guía Teatral de España, un important pont cap a Amèrica amb els Escenaris de dos mons i una de les marques d’identitat del Centro de Documentación Teatral: l’Anuario Teatral, que comença a ser editat a partir de 1985 i és el territori d’origen de l’actual Revista Digital de la Escena. El 1993 és nomenat director del CDT Andrés Peláez, aleshores director del Museo Nacional de Teatro de Almagro, que va continuar treballs en marxa i va editar una important Historia de los Teatros Nacionales. El 1996, torna a la direcció del CDT Moisés Pérez Coterillo, però mor pocs mesos després d’ocupar el càrrec. Després d’un breu període d’interinitat, ocupa la direcció Cristina Santolaria, que reprèn els Anuaris i desenvolupa un ampli programa de recuperació de publicacions mitjançant antologies, com ara la Historia, antología e índices de Primer Acto, El Público i diversos estudis monogràfics (per exemple, el publicat sobre Edgard Neville), alhora que comencen a publicar-se de manera periòdica els premis "Calderón de la Barca".
Amb l’arribada de Julio Huélamo l’any 2000, es continuen moltes d’aquestes línies de treball (Anuarios, Antología de la revista Yorick, Títeres de Iberoamérica, El debate de los Teatros Nacionales, Mihuera, Alberti,...) que durant els darrers anys s'han anat completant amb edicions de contingut multimèdia: Teatro en guerra, Retratos en Blanco y Nego (caricatures del Teatre); simultániament, comença a desenvolupar-se un pla d'edicions facsímils digitalitzades de revistes de teatre: El Público, Teatro, Yorick, Pipirijaina, El Teatro (1900-1905 i 1909-1910). Aquesta aposta pels formats digitals es veu clarament reflectida en un extens pla de digitalització de fotografies, cintes d'àudio i filmacions, però sobretot en la publicació transversal que millor ha anat difonent durant els últims anys la feina i els fons documentals del CDT: la Revista Digital de la Escena, que, a partir del 2002, va arribar al públic primer en format DVD i, en l’actualitat, a través d’Internet. Sense dubte, ha estat el germen del present Portal.
Avui dia, el Centre gestiona uns fons de 200.000 fotografies, 5.000 registres en DVD, 500.000 notes de premsa classificades, 18.000 llibres, etc., alhora que desenvolupa nous projectes per promocionar, protegir i difondre les arts escèniques. Aquí podràs trobar tots aquests projectes i participar-hi.
Accions del document
