Col·leccions digitals
El llarg centenar d’estampes sonores que s’hi recullen volen homenatjar les magnífiques generacions d'actors que, des dels anys seixanta i fins a entrats els vuitanta, van poblar els nostres escenaris (María Guerrero, Comedia, Español, Zarzuela, Corral de Almagro,...).
I tot això gràcies a que als fons del CDT s'han conservat, entre molts altres fragments de memòria escènica, el registre sonor de prop de dues-centes representacions del millor teatre i més de mil veus d’actors que formen part substancial de la història de la nostra escena i de la dels seus professionals. Això vol ser el començament d’una gran Fonoteca del teatre espanyol, convertida no només en una arca d’emocions per als aficionats o en una magnífica eina per a l’ensenyament de la nostra llengua, sinó sobretot en un gran patrimoni per a actors incipients o per a altres professionals, que podran aprofitar i gaudir d’una magnífica càtedra d’interpretació.
Moltes revistes i premsa diària del segle XX van fer conviure en les seves pàgines la precisió de les fotografies amb el traç àgil del caricaturista. N’és una prova magnífica la selecció de caricatures presentades en aquesta col•lecció que acull un període de la nostra història (1939-1965) marcat per la penúria, però també per l’ingeni i l’humor salvadors. Els caricaturistes de llavors, amb els crítics o gasetillers, van integrar un univers compartit on es barrejaven les misèries de molts i la brillantor professional de no pocs. Alguns ben coneguts (els Fresno, Ugalde, Bon,...) i d’altres no tant, però tots s’hi trobaven en aquelles estrenes, sobre les quals exercitaven el seu art a cafès propers amb sintètica i envejada celeritat.
Més tard, el lector, àvid com poques vegades de notícies escèniques, podia llegir o no la crònica escènica, però no deixava de posar els seus ulls sobre aquella fogonada d'humor i intel•ligència que oferien els Cronos, Dávila, Del Arco, Ramón o Asirio. Era el seu triomf més gran, sabent que, desmaterialitzant els famosos (a Jardiel, Benavente, Celia Gámez, Rafael Rivelles o Lola Flores), els baixaven del seu Olimp, a l'alçada real de la mirada de l'aficionat.
Accions del document
