(…) «Jo vaig ser una nena estranya i tímida i després una adolescent que tartamudejava al parlar en públic. La primera vegada que vaig pujar a l'escenari vaig veure que tots em miraven, m'escoltaven i que a més pagaven religiosament per fer-ho. Em vaig dir: aquest és el meu lloc», explicava l'actriu i directora barcelonina de la seva terapèutica irrupció entre bastidors. Novell havia estudiat Filologia Catalana, però el 1974 va començar el seu viatge escènic, del qual ja no va voler mai acomiadar-se: va debutar amb Les troianes, d'Eurípides, a la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo, el director de Dagoll Dagom.
Va prosseguir la seva transformació en personatges complexos i forts en la dècada dels 80 amb El balcó, de Jean Genet; Al vostre gust, de William Shakespeare, La ronda, d'Arthur Schnitzler, Oh, els bons dies, de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda, de Valle-Inclán, Elsa Schneider, de Sergi Belbel, i, el 1990, Restauració, d'Eduardo Mendoza. Memorias de Adriano, Plaça dels herois, La noche de Molly Bloom i Fedra van ser altres dels seus títols com a intèrpret. «Arriscar-se és el deure de tota artista», declarava.
També es va revelar com una directora teatral de talent amb muntatges com Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, Olga sola, de Joan Brossa i Les dones sàvies, de Molière; Greus qüestions, de Mendoza, o Fi de partida, de Samuel Beckett.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre importants reconeixements, entre ells el Premio Nacional de Interpretación el 1988; el Margarida Xirgu el 1989, el Premi de la Crítica i, el 2007, la Creu de Sant Jordi.
El novembre passat va rebre el seu últim premi, el Butaca que porta el nom de la desapareguda Anna Lizaran, per la seva «trajectòria i valentia». Molt emocionada, l'actriu i directora va recordar Lizaran i va donar les gràcies als que la van acompanyar en el seu retorn als escenaris.
«M'agrada molt tenir fama de persona seriosa. Sóc molt responsable i primmirada en la feina», declarava l'artista. «He sigut reina, puta, dona de fer feines i senyora estupenda al teatre, així que no tinc necessitat de ser-ho en la meva vida privada. Essencialment, sóc tímida, indecisa i una mica ploranera. Segueixo sent molt criatura», sostenia la gran dama de l'escena.
Imma Fernández, "S'apaga la llum de Rosa Novell", elPeriódico, 28 de febrer del 2015.
El balcó, de Jean Genet. Traducción: Carme Serrallonga. Dirección: Lluís Pasqual (1980)
Qué hermosos días, de Samuel Beckett. Versión y dirección: José Sanchis Sinisterra (1984)
La ronda, de Arthur Schnitzler. Dirección: Mario Gas (1986)
La senyora de Sade, de Yukio Mishima. Dirección: Jordi Mesalles (1986)
Elsa Schneider, de Sergi Belbel. Dirección: Ramón Simó (1989)
El viatge, de Manuel Vázquez Montalbán. Dirección: Ariel García Valdés (1989)
Queridos míos es preciso contaros ciertas cosas, de Agustín Gómez-Arcos. Dirección: Carme Portacelli (1994)
Antoni i Cleopatra, de William Shakespeare. Versión: Eduardo Mendoza. Dirección: Xavier Albertí (1995)
Memorias de Adriano, de Marguerite Yourcenar. Traducción: Julio Cortázar. Dirección: Maurizio Scaparro (1998)
La noche de Molly Bloom, de James Joyce. Versión: José Sanchis Sinisterra. Dirección: Lourdes Barba (2000)
Fedra, de Jean Racine. Traducción: Modest Prats. Dirección: Joan Ollé (2002)
Vells temps, de Harold Pinter. Versión: Rosa Novell. Dirección: Rosa Novell (2006)
Edipo, una trilogía, de Sófocles. Dramaturgia: Daniel Loayza. Dirección: Georges Lavaudant
El misantrop, de Jean Baptiste Poquelin 'Molière'. Traducción: Sergi Belbel. Dirección: Georges Lavaudant (2011)
L’última trobada, de Sándor Marai. Dirección escénica: Abel Folk (2014)
/ Almanaque |
|
El viaje a alguna parte de los cómicos de la lengua Con motivo del III Centenario de la RAE, José Luis Gómez ha convocado a un selecto grupo de actores y académicos en torno a la lectura de diez esplendorosos textos. |
|
Otras Citas Esta sección subraya algunos eventos de nuestro calendario escénico: la presencia española en la Cuatrienal de Praga, la celebración de Circada, un festival que se consolida, el homenaje que la Casa del Lector le hizo a Ignacio Amestoy y el estreno en el Teatro Real de El Público, la obra inacabada de Federico García Lorca. |
|
/ Premios |
|
Aplausos y homenajes Se renueva esta sección con la noticia de las Medallas de Oro de las Bellas Artes y los premios Max, ADE, Unión de Actores, AISGE, Valle-Inclán y Ercilla. |
|
/ En el recuerdo |
|
Centenario de Arthur Miller La excepcional recepción del teatro de Miller en la España de los cincuenta lleva la firma de José Tamayo. |
|
Otras Efemérides Celebramos los cuatrocientos años de las Ocho comedias y ocho entremeses nuevos nunca representados de Miguel de Cervantes, los dos siglos de Eugène Labiche, rey del vodevil, y los cien años de Tadeusz Kantor, influencia para varias generaciones de dramaturgos, directores y escenógrafos. |
|
Actores para siempre La desaparición de célebres intérpretes de nuestra escena nos invita a recordar a algunos de ellos a través de un ejercicio de memoria que es al mismo tiempo homenaje permanente. |
RDE | cdt@inaem.mecd.es | Centro de Documentación Teatral. INAEM. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Gobierno de España | Diseño web: Toma10
Portada | A debate | Con acento | El altavoz | Cartelera | Créditos
F. Tomás, “Después de Fedra pensé que ya no volvería al escenario”, Diario de Mallorca, 9 de octubre de 2002.
La autoexigencia del actor
Determinados papeles marcan la trayectoria del actor; así sucedió en el caso de Rosa Novell con Fedra, en la versión que dirigió Joan Ollé en 2002.